Se’ns acaben les excuses. Temps enrere haguérem pogut dir que necessitàvem el paper, una màquina d’escriure, una impremta, una xicoteta inversió. Però avui en dia ja no cal tot açò. Simplement amb les nostres ganes d’escriure i aquest petit espai podem exercir el nostre dret ( i deure moral) d’escriure allò que pensem, d’expressar les nostres inquietuds, punts de vista, crítiques, alternatives i possibles solucions. Sí, solucions, perquè no cap una sola eixida a la crisi, un sol model social, una sola visió del món.
I en aquests temps de pensament únic, hem d’alçar la veu i dir prou. No podem quedar-nos impassibles davant d’aquest gran desmoronament sistèmic. No podem resignar-nos a ser simples espectadors d’última fila, hem de passar al centre de l’acció, a ser actors i escriure nosaltres el guió.
Com diem en to col. col·loquial, “el que va davant va davant”. I nosaltres volem posar el focus en la nostra realitat més immediata, el nostre poble, encara que no serà l’únic del que tractem. La Marina i el País Valencià seran els nostres principals marcs també.
Així doncs, aquestes són les nostres intencions. Volem un blog participatiu que s’establisca com a eina de debat, no sols en una direcció emissor receptor. A banda, serem varis els autors que durem avant aquesta iniciativa, sempre des d’un òptica crítica i sense concessions. Espai i amb bona lletra, però fent rebombori.
el rebombori 