Ens trobem davant una oportunitat històrica. Després d’anys de crisi-estafa que han devastat l’ocupació i les expectatives de les treballadores i treballadors del nostre poble, fem la vista enrere per a fer balanç. Vivim a un Verger que no ha crescut ordenadament, esgarrat per carrers oberts sense cases, i cases sense gent. Tenim un terme erm: l’agricultura es troba en coma. Mirem als ulls dels nostres veïns, i només trobem cares cansades de la rutina de l’atur i de les nul·les expectatives vitals dels seus fills. Veiem un Ajuntament rebentat per la majoria absoluta del PP que sols ha servit per tindre en nòmina regidors mediocres i sense idees.
Realment el que ens trobem és desalentador. I amb qualsevol amb qui parlem es repetix la mateixa frase: “és el que hi ha”. Sembla que més enllà del que tenim no ens meresquem res més, ni hi haja possibilitat de revertir la situació. Però hem de transformar aquesta apatia en el combustible de la nostra esperança.
Sí, esperança. Encara que semble inversemblant, poder, es pot. Hem tocat fons, i mentre continuen governant els de sempre no ens podrem alliberar. Però aquesta apatia és convertix en repte per a aquells que no ens ressignem. I quan més gran és el repte, més gran és la força i la determinació per revertir la situació.
Tot açò sona molt vague, molt poc concret. És per això que un grup de gent del poble hem decidit donar la batalla a través de les institucions, presentant-nos per Compromís pel Verger, i jo personalment com a candidat a l’alcaldia. Eixim a guanyar, amb el profund convenciment de que és possible. De que podem. Humilment posem els nostres coneixements al servei del poble. Perquè encara que es vega tot negre, hi ha mil eixides, idees i propostes per a tornar a engegar aquest motor que és El Verger. I estem disposats a posar-les en pràctica, i a sumar les de tots aquells que vulguen participar amb nosaltres
Hem girat la vista enrere, però ara és l’hora de mirar endavant. De pensar quin poble volem d’ací a 30 anys. De quines han de ser les prioritats a l’endemà del canvi, que han de ser els majors, els aturats, els treballadors precaris, els estudiants, els més menuts, i tots aquells que es vegen arraconats per aquest sistema. Perquè l’Ajuntament ha de ser un instrument al servei de la gent, no una institució a qui fer-li reverència. Hem de tindre clar que el poble mana i el govern obeïx.
És l’hora de posar en valor l’agricultura, tornar a llaurar el terme i crear treball digne. D’ajudar a aquell qui comença i emparar a aquell que no ha pogut. De canviar la caritat per la solidaritat, de pensar en comú.De dedicar els esforços que toca en pro de la igualtat d’homes i dones i contra el patriarcat. De recuperar el medi ambient, fent honor al nom del nostre poble. De la cultura, promocionant velles tradicions i festes que ens recorden qui son i d’on venim. De preocupar-se de les petites coses, de la gestió del dia a dia, no d’obres faraòniques que ens hipotequen per generacions. De desendollar a tots aquells que succionen de l’ajuntament, de posar en el centre la voluntat popular i no la de quatre empreses amigues del partit que mana. De donar-li una vida digna als nostres majors, que no hagen de suportar amb la seva pensió les penúries de fills i nets. D’omplir de verd el nostre poble, amb parcs i jardins. De sentir orgull de ser d’El Verger. De tornar a pensar que és possible.
És l’hora de la gent. Del poble que volem. És l’hora d’El Verger que vols.
Josep Basili Salort Bertomeu.
Advocat i candidat a l’Alcaldia de Compromís pel Verger
el rebombori 