PGOU: El Verger que ens han deixat i el que volem

Des de fa uns mesos, ha saltat l’alarma en el nostre poble davant
la imminent aprovació d’una norma que ens va a afectar a tots i durant
molts anys, i que de la manera que s’ha dut l’assumpte, no contenta a
ningú. Ens referim, com no, al nou PGOU d’El Verger. Però, que és
exactament?

El PGOU (Pla General D’actuació Urbana) és l’instrument fonamental per
al plantejament general del territori del municipi. A través d’aquest
es regula els diferents tipus d’us de sol, el règim que s’aplica a
cadascun d’ells i el que preveu els diferents equipaments per al
poble. Diguem que és el marc que regula l’activitat econòmica,
urbanística i mediambiental. El Pla General té rang normatiu encara
que pren la forma de reglament, donat que l’ajuntament no te potestats
legislatives, i ha de ser aprovat posteriorment per la Generalitat
Valenciana.

La LUV ( Llei Urbanísitca Valenciana, que és l’encarregada de regular
el marc normatiu on es desenvolupa el PGOU) determina tres tipus de
sol: urbà, urbanitzable i no urbanitzable. La llei determinara quina
quantitat de cada tipus ha d’haver i quin sol protegir.

Hem de tindre en compte també en aquesta regulació els famosos PAI (
plans d’acció integrada), que es duen a cap de forma sectorial davant
l’absencia del PGOU (com són els famosos UE 1, UE 2, etc). En aquest
apareix una discrecionalitat major, per això són els principals
causants d’abusos per part d’especuladors i regidors sense escrúpols.

S’ha de dir que la normativa urbanística és molt complexa i tècnica,
quasi més pensada per a enginyers, arquitectes i urbanistes que per a
juristes, i és per això que no anem a fer una dissertació més extensa
de dita normativa. Amb aquestos antecedents, anem a comentar que ens
diu el PGOU presentat per l’ajuntament del PP i quins són els
mecanismes que tenim els ciutadans per a participar també en la seva
redacció.

Cal indicar en Primer lloc, quina és la nostra situació demogràfica,
donat que serà la que ens marque com hem de plantejar el futur (si el
poble creixerà més, s’envellira, vindran estrangers o se’n anirà
gent). El primer que trobem és que les últimes dades emprades en el pla són
de 2006, que encara que parega que fa poc, estem parlant de fa 8 anys,
en ple creixement i amb una forta immigració europea i iberoamericana.
Això ja ens dóna una idea de l’obsolescència del mateix abans de ser
aprovat.

La majoria de les xifres que ens dona la memòria de dit pla són,
inclús, o bé de 2001 o de 2005. Així doncs, apareix la població de
2005 (4490 habitants), la taxa de dependència total i l’index
d’envelliment de 2001 ( 30’15 % i 116’29 % respectivament) i l’index
de recanvi de 2005 ( relació entre població compresa entre els 20 i 24
anys i entre 60 i 64, que era del 113 %). En 2006 teniem creixements
migratoris positius gràcies al turisme i el treball (fonamentalment en
construcció i serveis), un creixement vegetatiu positiu, i un atur del
8,4 %.

Però avui el panorama és ben diferent. Amb dades de 2012 (encara no
tenim les de 2013), tenim una població de 4992 habitants ( un
creixement molt dèbil), un creixement vegetatiu negatiu ( més
defuncions que naixements, en 2010 es de -33 i 2011 de -12), un índex
d’envelliment superior ( 145,8%), i una tassa migratòria negativa
(se’n van més que en venen). EL nombre de persones estrangeres també
ha decaigut ( de 199 a 2008 a 121 en 2012), i l’atur és del 16,8% a 31
de març de 2013, és a dir, el doble, i hi han estimacions que el
situen vora el 30%, però no ho hem pogut contrastar. També podem
apreciar que la piràmide poblacional està invertint-se.

Així doncs, amb l’escenari que ens plantegen les dades, podem intuir
que el poble ha entrat en un període de decadència. Reversible, però
decadent. Aleshores no podem basar el nostre pla general a pensar que
s’incrementarà la població en pocs anys per a augmentar
desproporcionadament els nostre casc urbà. NI amb les dades de 2006
podíem afirmar tal barbaritat. Ací hi ha darrere interessos
urbanístics, en aquella època per a poder construir desaforadament, i
en aquesta per a salvar-li la papereta als bancs, és a dir, fer que els
terrenys d’aquests que no valen res ara puguen contar en els seus
actius com a urbanitzables, i així poder maquillar la seva ruïna. I
per suposat, aquest no és el camí que ha de prendre el pla general.
Hem d’aprofitar aquest instrument per a projectar en 30 anys vista el
Verger que volem que siga, el que pensem que serà més útil per a les
generacions venideres. Obrir carrers no ens duu a cap prosperitat, i
les dades ens diuen que de res han servit tots aquest anys de
destrucció del territori. Ara tenim terme esgarrat per l’asfalt, i la
idea de l’Ajuntament és cobrir-lo més encara, ampliant un parell de
sectors urbans i doblant el polígon ( que per cert, ara és il·legal,
però d’això ja en parlarem més detingudament). També afecta a molta
obra ja consolidada (casetes del terme), que afectara a la vida diària
de molta gent per a pitjor, i que no podem comportar
(com és la immensa zona verda de les casetes de Barbera i voltants).

Així doncs, quines son les actuacions que ens hem de plantejar per
millorar el poble? Que hem d’incloure en el PGOU? El primer pas que
s’ha de donar és fer participar activament a la gent en la redacció
del mateix. Açò es tracta d’una feina col·lectiva, on hem d’estar
implicats tota la gent del poble, les associacions i els sectors
productius. Enmig de la crisi en la que ens trobem necessitem idees
noves, nous paradigmes que facen canviar el rumb que portem, que ens
condueix al desastre.

Pel que fa a l’ordenació urbana, cal fixar el creixement del poble al
voltant del nucli urbà, compactar el nucli poblacional, que és la
característica principal dels pobles mediterranis. Els procediments
antics eren més racionals: s’obria un carrer i es feien cases, quan
necessitaven més, en feien un altre. A més, és més eficient pel que
fa a canalitzacions, llum, serveis, etc. una construcció compactada
que dispersa.

També hem d’incloure la vessant cultural: en els pobles, com és el cas
del nostre, el carrer és el protagonista de la vida social. Ací les
cases una al costat de l’altra donen una continuïtat, i estan pensades
de portes afora, és a dir, per a fer la vida cara al carrer, on
succeïxen tots els esdeveniment importants, com festes, processons,
sopars populars, fires, etc. En un model de vivendes unifamiliars com
és tota la zona construïda al Boticari, la vida es fa de la porta de
casa cap a dins, és un concepte de viure molt més privatiu i
individualista, la qual cosa és contrària a la nostra identitat. També
cal protegir el nostre patrimoni, com son les nostres façanes, les
cases catalogades, la torre medieval i la torre de la Cremadella, els
elements arquitectònics que defineixen el nostre estil tradicional de
construcció.

Per suposat, necessitem més zones verdes i espais naturals protegits.
Les principals actuacions en aquest sentit han de centrar-se en la
Segària, el riu girona i la zona marjalosa de la Sortanella. El nostre
riu, protagonista de la nostra trama urbana, està molt degradat i per
inoperància dels responsables es troba ple de fem i brutícia, que al
final pararà a la mar. També podem aprofitar tota la ribera per a
posar totes les zones verdes i espais d’esbarjo que puguem, fent
d’aquest un parèntesi entre les cases i donant-li molta més vida i
importància (com per exemple la zona de l’antic cinema). La nostra
muntanya també necessita de major protecció, adequant camins, netejant
zones que puguen patir risc d’incendi i posant en valor la seva flora
i fauna. I a la Sortanella, com a paisatge peculiar i únic dins del
terme, cal que siga protegida per a continuar els seus usos
tradicionals i millorar la seva qualitat mediambiental, avui
seriosament amenaçada.Cal fer honor al nom del nostre poble, fer d’El
Verger un verger.

Però, també hem de pensar com organitzem per a revitalitzar el teixit
productiu i crear llocs de treball de qualitat i ben remunerats ( tot
i que en aquests temps semble una quimera). Gaudim d’una terra fèrtil
i una situació pel que fa a comunicacions privilegiada. Hem de
recuperar el sector agrícola, passant a cultius més diversificats i
rentables, apostant per l’emergent agricultura ecològica i buscant
mercats més propers on es puga evitar els intermediaris tant en la
distribució com en la comercialització. Arreglar els camins rurals i
les infraestructures hídriques també. Tenim molt de potencial en
aquest sentit. I pel que fa a la nostra situació, hem d’aconseguir
atraure noves inversions a la nostra zona industrial ( esperem que el
polígon supere prompte la seva precària situació), i aprofitar del
nostre jovent ben format, que no és el futur, sinó el present més
immediat, per tal que emprenga nous projectes, noves idees, innove
(tot açò, clar està necessita d’un fort suport institucional). Hem de
desterrar el fantasma de la construcció i començar a pensar en nous
sectors, que siguen capaços de generar treballs qualificats i d’alt
valor afegit.

En el tema d’infraestructures, el poble gaudeix de bona salut. En
aquest sentit l’única mancança més evident és una bona zona esportiva,
on es puga practicar multitud d’esports i siga integral ( encara no
tenim pavelló poliesportiu, i el bàsquet el juguem en una ruïnosa
pista, que podríem reconvertir en una bonica plaça, que a l’altra
banda de riu no hi ha cap). Però també tenim infrautilitzades les
existents. La nostra casa de cultura pot funcionar molt millor i
potenciar la vida cultural del poble, la torreta medieval pot acollir
més exposicions i xarrades, la casa de la senyoreta i l’ajuntament
vell també podríem buscar-los molts més usos, com a locals per a
associacions i moviments socials. I, per suposat, necessitem el tren,
que fa més de 40 anys que esperem.

Una deficiència que es troba en aquest poble és la vessant nova de
cases a l’altra banda del riu, o com es sol dir, l’altre costat del
riu. Aquesta zona necessita de més dotacions (zones verdes, potenciar
el comerç, integrar-la millor en l’entramat urbà i realitzar millores
en carrers) que no han estat ateses fins ara. O l’antiga nacional al
seu pas per dins del poble. Sols cal vore la millonada soterrada en la
mateixa fins l’entrada del poble ( l’avinguda dels cocoteros) i com
està de deixat el tram que passa per dins. També necessitem
més arbres pels nostres carrers. I, per suposat, millorar els nostres
accessos, els quals es troben en deplorable situació, com són els
camins cap a Ondara i Miraflor, els qual tenen molt de trànsit
diàriament.

Totes aquestes problemàtiques poden ser abordades pel PGOU, i l’hem
d’utilitzar més com a un pla estratègic que com una norma tecnocràtica
que és com està concebut actualment. Però per a això cal voluntat
política, implicació ciutadana i visió de futur. Les propostes que
inclou el present article pretenen ser el punt de partida d’un
enriquidor debat, que sume moltes més voluntats i que aporte un poc
més de llum sobre el negre futur que ens espera si ens posem en
moviment.

Basili Salort Bertomeu