En l’anterior article parlàvem al voltant dels orígens i evolució de la cooperació de la teoria a la pràctica, i el seu tractament doctrinal al llarg del temps. En el present parlarem dels principis cooperatius i com ha anat construint-se a traves de la comunitat internacional.
ELS PRINCIPIS COOPERATIUS I LA DECLARACIÓ SOBRE IDENTITAT COOPERATIVA. LA ALIANÇA COOPERATIVA INTERNACIONAL.
El primer i principal objectiu de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) ,és l’esclariment i la preservació de la natura dels verdaders principis cooperatius mitjançant la discussió i l’intercanvi internacional. Com a primer pas l’ACI va acollir les normes de l’organització rochdaliana. En les primeres dècades del segle XX s’inicien els treballs per a la formulació oficial que no collarien fins el congrés de París de 1937, on es va aprovar la primera declaració oficial on es rubriquen per primera vegada els principis cooperatius, que van ser re formulats en el congrés de Viena de l’any 1966.
L’informe presentat per Laindaw al XXVII congrés de l’ACI celebrat en 1980 va qüestionar la formulació eixida del congrés de 1966, obrint una bretxa entre els valors de la cooperació i les pràctiques cooperatives. L’obra fonamental en la revisió dels principis cooperatius està constituïda per l’informe d’Ake Böök al XXX congrés de l’ACI celebrat el 1992. Proposa apropar als principis els valors i la combinació d’uns principis cooperatius bàsics ( en la línia dels valors cooperatius) i unes pràctiques cooperatives bàsiques apropiades per a la societat contemporània i que probablement seran distintes per a diferents tipus de cooperatives, i atenent al seu fi i aspiracions.
Amb els antecedents abans esmentats, el XXXI congrés de l’ACI celebrat el 1995 va aprovar la Declaració sobre identitat cooperativa, que arranca amb una definició de cooperatives en termes i conceptes intencionadament amples.
A continuació es van exposar els valors cooperatius i els principis cooperatius, els quals van ser assumits per l’OIT (Organització Internacional del Treball) en la seva Recomanació de 2002 sobre la promoció de cooperatives.
L’ACI proclama, com a valors sobre els quals estan basades les cooperatives els següents: L’auto ajuda, la responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat. Afegeix a més que, d’acord amb la tradició dels fundadors del moviment, els socis faran seus els valors ètics de l’honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social. En la seua nova formulació , els principis cooperatius han estat redactats en els següents termes:
-Primer principi: Adhesió voluntària i oberta.
Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces d’utilitzar els seus serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser soci, sense discriminació social, política, religiosa, racial o de sexe.
-Segon principi: Gestió democràtica per part dels socis.
les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels socis, els quals participen activament en la fixació de les seves polítiques i en la presa de decisions. Els homes i dones elegits per a representar i gestionar les cooperatives són responsables davant els socis. En les cooperatives de primer grau els socis tenen iguals drets de vot (un soci, un vot), i les cooperatives d’altres graus estan també organitzades de forma democràtica.
-Tercer principi: Participació econòmica dels socis.
Els socis contribueixen a equitativament al capital de les seves cooperatives i els gestionen de manera democràtica. Al menys una part dels actius és per regla general propietat comuna de la cooperativa. Normalment, els socis reben una compensació, si hi ha, limitada sobre el capital entregat com a condició per a ser soci. Els socis assignen els excedents per a tots o alguns dels següents fins: el desenvolupament de la cooperativa; la constitució de reserves, de les quals, al menys una part no serà repartible; el benefici dels socis en proporció a les seves operacions amb la cooperativa; i el suport a altres activitats aprovades pels socis.
-Quart principi: Autonomia i independència.
Les cooperatives són organitzacions autònomes d’auto ajuda, gestionades pels seus propis socis. Si es signen acords amb altres organitzacions, inclosos els governs, o si aconsegueixen capital de fonts externes, ho faran en termes que asseguren el control democràtic i mantinguen l’autonomia cooperativa.
-Cinquè principi: Educació, formació i informació.
Les cooperatives proporcionen educació i formació als seus socis, als representants elegits, als directius i a la gent assalariada per a que puguen contribuir de manera eficaç al desenvolupament de les seves cooperatives. Informen al gran públic especialment als joves i als líders d’opinió, de la natura i els beneficis de la cooperació.
-Sisè principi: Cooperació entre cooperatives.
Les cooperatives serveixen als seus socis de la manera més eficaç possible i enfortixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament mitjançant estructures locals, nacionals, regionals i internacionals.
-Setè principi: Interès per la comunitat.
Al mateix temps que es centren en les necessitats i els desitjos dels socis, les cooperatives treballen per a aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques o criteris aprovats pels socis.
La citada declaració de 1995 manté una manifesta continuïtat amb els termes aprovats en Viena en 1966. Es mantenen i reafirmen els sis principis anteriors, amb la fusió de dos d’ells ( el d’interès limitat i voluntari per les
aportacions al capital social i el repartiment dels excedents o estalvis produïts per la gestió cooperativa en funció de la participació dels socis en l’activitat econòmica cooperativa) en un únic principi davall la rúbrica de la participació
econòmica dels socis. Com a aportació novedosa, s’individualitzen dos nous principis: el d’autonomia i independència, que figuraven de manera parcial en l’estipulació de 1937; i el de preocupació per la comunitat, que quedava implícit en la formulació de 1966, si més no ara es posa l’accent, d’acord amb els debats i iniciatives sobre la responsabilitat social de l’empresari, en les interrelacions entre el desenvolupament sostenible i la preservació del medi ambient i els recursos naturals. L’ACI reitera l’afirmació que els principis constitueixen un conjunt, de manera que no es possible deixar sense aplicació un dels principis sense posar en qüestió o en retrocés els restants.
Les funcions bàsiques d’aquest principis cooperatius ha sigut la coordinació del moviment sobre unes pautes que conformen la fulla de ruta i l’actuació dels diferents tipus de cooperatives, i l’establiment d’unes normes al servei del desenvolupament d’unes pràctiques cooperatives viables i comunes.
A les anteriors, s’han afegit altres idees i funcions, com poden ser els criteris per a la identificació de les vertaderes organitzacions i pràctiques cooperatives, com informació autoritzada sobre les bases de l’organització cooperativa, com l’orientació i principi informador de la legislació, els estatuts i les clàusules, i com el símbol del cooperativisme tant per als cooperativistes com per a la seva promoció davant la comunitat. En paral·lel, els interessos de la cooperativa connecten amb eixe horitzó bifrontal present en els principis cooperatius: la promoció i satisfacció de les necessitats econòmiques i socials dels seus socis; i l’atenció a una funció social, de servei a la comunitat.
En el proper i últim article parlarem de la magnitud de tal proposta en la regeneració econòmica i política que necessitem i el seu contingut polític, presentant-se com a eina imprescindible per a guanyar el futur.
Basili Salort Bertomeu
el rebombori 