El present article pretén fer una aproximació històrica al fenomen cooperatiu, a més de servir de text divulgatiu d’una realitat que, tot i que avui en dia no té molta visibilitat, està destinat a ser el model econòmic idoni per a respondre a les necessitats i els problemes que se’ns planteja: precarietat laboral, atur i explotació. El model cooperatiu és una peça fonamental de l’economia social, aquella no destinada a la destrucció de l’entorn i la generació de plusvàlues econòmiques que perpetuen la pobresa, sinó que és la verdadera economia, al servei de les persones, sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Aquest article és el primer d’una serie que dedicarem al cooperativisme.
ORIGENS I EVOLUCIÓ DE LA COOPERACIÓ
La cooperació és un fenomen que s’engega com una reacció a l’extensió i generalització del nou sistema de producció capitalista. En el continent europeu és un procés que és el resultat d’una lenta evolució. La culminació d’aquest procés històric va estar determinada per dos fets del tot rellevants: el trionf de les revolucions burgeses, començades a França i els EEUU, que van eliminar l’Antic Règim i amb ell els obstacles a la implantació del nou model de producció, junt a la intensificació de les tècniques productives. Apareixen noves formes d’organització del treball assalariat presidides per la divisió del treball i i el desenvolupament del sistema fabril. Les noves tècniques productives exigeixen tal concentració de capital que pocs obrers podrien optar de manera individual a exercir la seua llibertat d’empresa. La Revolució burgesa i la industrial porten aparellada una autèntica revolució social. La burgesia desbanca del poder a la arcaica noblesa i accedix al poder polític, defenent-lo mitjançant un complexe entramat legal tuïtiu dels seus interessos, mentre es degraden les condicions dels assalariats progressivament convertits en proletaris. Les masses obreres, amb una riquesa considerablement reduïda a la seva força de treball, troba com a únic camí de reacció el proporcionat per la seva actuació coordinada: l’associacionisme.
La cooperació naix lligada, quan no confosa, amb altres manifestacions d’associacionisme obrer. En un primer moment, en la gran majoria de d’aquestos moviments es mescles aspiracions socials, polítiques i econòmiques. La repressió legal a aquestes formes associatives i l’assetjament de l’aparell estatal front a grups amb un component polític més clar, determinen la utilització de formes d’ajuda mútua admeses o millor tolerades per a donar cobertura a partits polítics, sindicats i, en menor mesura, cooperatives. Les distintes experiències de cada país ens mostren que la confusió comentada va ser en part instigada pel poder polític. Es tractaria de potenciar aquelles reaccions menys perilloses per a l’Estat (mútues i cooperatives), front a moviments polítics dirigits a la supressió o superació del sistema capitalista, com eren els sindicats revolucionaris i els partits de caire socialista.
Pel que fa al cooperativisme, comença a individualitzar-se arran dels debats i escissions de la Primera Internacional. En el seu manifest inaugural, s’aboga per la superació de les tesis reformistes, on incloem el tipus cooperatiu, i triomfa les tesis marxistes i anarquistes, les quals es decantes pel col·lectivisme. La cooperació passa a tindre un contingut amb una finalitat més econòmica i empresarial, que la diferència de la resta de corrents obreres i que, en totes les definicions de Dret comparat i en els mateixos preceptes legals en el Dret espanyol, destaca la dimensió mercantil que servix de base a aquest tipus d’empresa.
Les cooperatives, al igual que el sistema capitalista front al que reacciona, va experimentant un procés d’enriquiment cultural en entrar en contacte amb noves corrents socials, polítiques i culturals. El socialisme utòpic i el socialisme d’inspiració cristiana són una de les que més l’influïx que es sumen a l’inicial component obrer, corregint en uns casos o replantejant en altres la idea originària.
En els nostres dies en consonància amb les idees de l’Estat social i l’Estat democràtic, assistim al naixement d’un sector acapitalista on te cabuda i punt d’encontre les cooperatives i formes legals paral·leles o derivades de la mateixa idea originària, com són alguns tipus de societats mutualistes (de segurs, de previsió social, societats laborals o societats agràries de transformació, per citar alguns cassos), organitzacions que no tenen com a finalitat l’ànim de lucre ( associacions, fundacions, comunitats de béns i contractes de col·laboració empresarial en l’àmbit cooperatiu) i fenòmens associatius sense una estructuració jurídica concreta ( com son els nous moviments ecologistes, altermundistes, pacifistes o antisistema). D’un temps ençà han anat sumant-se a aquest teixit emergent els xicotets i mitjans empresaris individuals i un variat conjunt de petites i mitjanes empreses, que es senten més properes a aquest conjunt que a l’economia globalitzada controlada per multinacionals i grans grups empresarials.
Es tracta del Tercer Sector, l’Economia Social, la de l’interés general, o les “non profit organitzations”. Aquest sector està buscant el seu lloc entre el sector estrictament privat, caracteritzat pel protagonisme del capital i el mercat i lligat a la iniciativa privada, i el sector públic. Aquest nou espai és objecte d’una creixent elaboració i atenció doctrinal, sense que s’hagen establert uns límits clars que puguen delimitar el seu concepte i règim jurídic. Les incerteses s’estenen als valors informadors i als principis que orienten la seva activitat, rivalitzant concepcions amples amb altres de més restrictives. Queda clar que dintre del sector de l’Economia Social s’inclouen a organitzacions de caràcter social o general, amb ànim de lucre, com són les societats cooperatives, les mútues de segurs, les mútues de previsió social i les societats laborals. Es per açò que podem dir que es tracta d’un sector molt eclèctic i dinàmic, amb un enorme potencial de futur.
LA DOCTRINA COOPERATIVA
Des del punt de vista històric, la cooperació assumeix la funció de tutelar el poder i la independència econòmica i social dels subjectes que s’organitzen al voltant de la cooperativa. Les primeres necessitats que es pretenen cobrir són la defensa del poder adquisitiu del salaris front als abusius i desorbitats marges empresarials o financers que practiquen els intermediaris (tenim com a exemple les cooperatives de consum, molt esteses per Anglaterra, o les de crèdit, desenvolupades amplament en Alemanya). A les carències que acabem d’esmentar, sense poder determinar de forma segura quina va ser la primera en el temps, la d’aconseguir treball per a col·lectius en situació d’atur i millorar les condicions socioeconòmiques dels sectors de la societat que accedixen al mercat de treball (com poden ser les cooperatives de treball associat o les cooperatives de producció, les primeres manifestacions de les quals apareixen a França). A mesura que que altres col·lectius experimenten els efectes de la generalització del mode de producció del sistema capitalista, així com la tendència a les grans concentracions econòmiques com a eix el el factor capital, s’advertix com artesans agricultors i altres petits i mitjans empresaris encaminen els seus esforços cal a la cooperació. Aquest procés de cap manera ha acabat, al contrari, bona prova és la continuïtat i expansió de les cooperatives de caràcter social.
Les distintes experiències cooperatives i els ideòlegs d’aquest mode d’organització són plenament conscients de les diferències amb altres formes organitzatives de l’activitat econòmica. En aquesta circumstància està l’arrel dels projectes d’internacionalisme cooperatiu, de coordinació dels afers i activitats des del moviment en els distints Estats i, de manera especial, d’harmonització de les pautes operatives i dels objectius a assolir.
Sols cal apuntar que la cooperació en el sentit mes estricte comença amb l’experiència de Rochdale Society of Equitable Pioneers, constituïda en1844 amb l’objectiu últim de crear una comunitat autosuficient que harmonitzara i agrupara els interessos dels diversos partícips en els processos productius. El mitjà emprat per va ser l’apertura d’un magatzem per a la venta de bens de primera necessitat, i la gestió empresarial de l’activitat econòmica d’acord amb els nous principis: els principis cooperatius. Aquests pioners segons testimonis de l’època, van copiar d’una societat de socors mutus les disposicions que millor encaixaven en els seus propòsits, introduint les modificacions i afegits que millor s’adaptaven al seu projecte. Moltes de les regles acollides en els estatuts inicials d’aquesta societat van ser ideades i experimentades en iniciatives anteriors ( com són la gestió democràtica, el retorn, la porta oberta i la remuneració del capital amb un interès). No obstant, l’experiència Rochdaliana va fer una síntesi original, els va donar una forma definitiva i, allò que és més important, les va aplicar amb èxit a l’organització empresarial.
En el següent article parlarem al voltant dels principis cooperatius i el seu tractament internacional.
Basili Salort Bertomeu
el rebombori 