Home

Vivim temps de desconcert. Ens indueixen dia a dia que no tenim alternatives, ens afonen en l’apatia i el tedi. Ens trobem desemparats i orfes, no veiem res quan mirem al demà. I tota societat que mire cap al futur i ho veja tot negre està abocada la fracàs. I ara és quan hem de dir no. No volem continuar en aquest malson on ningú ha volgut estar mai. Hem de dir no a aquest sistema, ara és el moment de ser rebel, ara és quan hem de demostrar el que som, persones, i que volem viure i treballar amb dignitat i justícia, i no volem que les multinacionals i aquesta “democràcia” ens amargue l’existència.

Sí, és l’hora de ser rebel. Però no estic parlant d’assaltar cap de palau d’hivern (però tampoc estaria mal), podem fer molt ací al nostre poble. I en aquest blog el que volem és ser una eina generadora d’idees i debat. Aleshores espere que aquest post servisca de principi d’alguna cosa, una proposta per a començar a canviar des de baix aquest estat de les coses, suficientment ampla per a acceptar crítiques i innovacions.

I des del meu punt de vista considere que és prioritària l’organització. Sense ella podem tindre moltes idees i ments brillants però que caminen sense rumb. I cal posar-nos d’acord per tal de treure endavant iniciatives palpables. I és per això que cal constituir una assemblea de desocupats, però que siga capaç d’aglutinar altres sectors precaris que estan patint ara, com son estudiants, joves amb treball temporal, immigrants, treballadors amb risc d’acabar aturats, jubilats, exclosos i qualsevol persona que vulga moure’s pel canvi.

Concentracion_Asamblea_Parados_01-3

Cal tindre present que des d’un primer moment hem de treballar de manera mancomunada. Hem de fer ús de la nostra unitat com a força, perquè una de les coses que ens queda clar és que no ixirem endavant competint, sinó cooperant. Cal una organització assembleària, de base i democràtica, on es pose de manifest allò que es vol i allò que es rebutja.

Pel que fa a l’acció, crec convenient dos focus de lluita immediats: el rebuig a les actuals polítiques (locals, autonòmiques, estatals) en temes d’atur, de drets laborals i economia. Cal presentar una resistència forta cap a aquesta aberració. I d’altra banda, la generació de propostes i alternatives per a una nova organització de l’economia, els llocs de treball i els drets socials. Cal Crear alternatives, però amb la intenció de que aquestes idees acaben sent hegemòniques, és a dir, pensant en transformar i guanyar, corregint el que no creguem bé i augmentant esforços i complicitats. Així que aquest blog queda com a punt d’encontre de tots aquells interessats, si voleu canviar les coses ací ens teniu (podeu contactar pels comentaris o pel correu basili.salort@gmail.com)

 I per últim, cal tindre present que allò que ens juguem és molt: no tan sols el futur dels nostres fills o com serà el món d’ací 20, 30 o 100 anys, que també, sinó que l’angoixa que ens ha generat és tan urgent que hem de pensar en el demà més immediat, perquè aquest sistema absolutament obsolet i immoral, ens la cúspide del qual trobem a les multinacionals, els bancs i els partits que els donen suport, en el nostre cas el PPSOE, i perque el pitjor dels nostres pecats serà no lluitar contra ell.

Així que, no ens queda altra que lluitar, és l’única cosa en la que no hi ha alternatives, som molts els que estem farts, però més som els que creiem en un mon millor sense capitalisme, sense competició, sense egoismes i cobdícia, on puguen cabre les aspiracions de tots. Perquè com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible.

Basili Salort Bertomeu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s